"A l'època de Redi s'admetia sense discussió que la matèria inert podia engendrar animals d'ordre inferior: cucs, llimacs,..." (Jean Rostand, "Historia de la Biología")
L'ésser humà sempre ha sentit curiositat per conèixer l'organització dels éssers vius, tot i que les dificultats tècniques han estat una barrera molt important. En principi podien existir diverses possibilitats, per exemple que els éssers vius estiguessin formats per diferents materials que s'associessin, com ara "substància ós", "substància pèl", "substància carn", etc. El concepte de cèl·lula com a unitat funcional dels éssers vius no es va desenvolupar fins el segle XIX, entre 1830 i 1880.
La teoria cel·lular va ser una conseqüència dels avenços tècnics, sobretot al camp de la microscopia, i va suposar una revolució a la ciència de l'època.
Els inicis de la teoria cel·lular s'han de cercar el 1665, fa ja gairebé 350 anys, quan Robert Hooke (un científic molt inquiet i amb una gran curiositat que era físic, meteoròleg, biòleg, enginyer i arquitecte) va descobrir que quan tallava làmines molt primes de suro i les observava a través de microscopis que ell mateix es fabricava, no apareixien homogènies sinó dividides en una munió de porus molt i molt petits, invisibles a ull nu. Hooke va publicar les seves observacions a una bella col·lecció de dibuixos titulada Micrographia i encara avui continuem utilitzant el terme que va introduir per a aquests porus, cèl·lules, malgrat que el que ell havia vist era l'espai deixat per cèl·lules mortes.
"Micrographia" és el títol del llibre que Robert Hooke va publicar l'any 1665. Els seus dibuixos mostraven allò que podia veure amb un microscopi que ell mateix havia construït. Samuel Pepys va comprar una còpia i va dir que era el llibre més enginyós que havia llegit en la seva vida. Oli sobre taula per Rita Greer 2005, via Wikimedia Commons (http://commons.wikimedia.org/wiki/File:7_Hooke_&_Pepys.JPG)
A la mateixa època, Leeuwenhoek, un venedor de vetes i fils i un veritable artesà de la construcció de lents, es dedicava a observar mitjançant aquestes lents tot allò que se li acudia (sang, aigua, esperma,...) i a dibuixar tot allò que hi veia. Sorprenentment, va arribar fins i tot a veure bacteris! Leeuwenhoek no es quedava per a ell els seus dibuixos sinó que els enviava a la Royal Society. Es va posar llavors de moda l'observació de cèl·lules, però alguns "observadors" aplicaven més la imaginació que el rigor científic, arribant fins i tot a afirmar que havien vist éssers humans als espermatozoides (fet que, segons ells, corroborava la teoria preformacionista).
Rèplica del microscopi de Leeuwenhoek i llevats tal i com els va dibuixar esquemàticament el propi Leeuwenhoek a una carta adreçada a Thomas Gale el 14 de juny de 1680. A partir d'imatges de Wikimedia Commons (http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Leeuwenhoek_Microscope.png i http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Yeast-Anton_van_Leeuwenhoek.jpg)
Van passar encara força anys, fins a començaments del segle XIX, abans que els avenços tècnics al camp de la microscopia permeteren progressos més audaços. Es van començar a observar no només cèl·lules sinó també el seu interior, i cap al 1833 Robert Brown va descobrir el nucli cel·lular. El 1837, després de múltiples observacions en talls de teixits vegetals, Matias Schleiden, un botànic alemany, va proposar la teoria cel·lular, segons la qual els organismes vius estarien constituïts per cèl·lules, per a les plantes; el seu amic Theodor Schwann va fer extensiva aquesta teoria als animals.
Ràpidament la teoria cel·lular es va estendre als éssers unicel·lulars i a l'embriologia i el 1855 Rudolf Virchow afirmà que "tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula". A partir d'aquell moment van quedar establerts els postulats fonamentals de la teoria cel·lular, que poden resumir-se als següents:
Tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula.
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
Existeixen éssers unicel·lulars i pluricel·lulars.
Els gàmetes també són cèl·lules.
El teixit nerviós es va considerar encara durant un temps una excepció i es creia que no estava format per cèl·lules sinó per xarxes de fibres. Això no obstant, Ramón y Cajal va demostrar a començament del segle XX que les fibres que s'observaven també eren cèl·lules, si bé tenien una morfologia molt particular. Posteriorment, a partir de 1937, any en el qual es va construir el primer microscopi electrònic, va començar el viatge cap a les estructures que formaven les cèl·lules, els orgànuls cel·lulars.
Cèl·lules de Purkinje dibuixades per Santiago Ramón y Cajal al 1899. Font: Wikimedia Commons (http://commons.wikimedia.org/wiki/File:PurkinjeCell.jpg)
LA TEORIA CEL·LULAR
"A l'època de Redi s'admetia sense discussió que la matèria inert podia engendrar animals d'ordre inferior: cucs, llimacs,..." (Jean Rostand, "Historia de la Biología")
L'ésser humà sempre ha sentit curiositat per conèixer l'organització dels éssers vius, tot i que les dificultats tècniques han estat una barrera molt important. En principi podien existir diverses possibilitats, per exemple que els éssers vius estiguessin formats per diferents materials que s'associessin, com ara "substància ós", "substància pèl", "substància carn", etc. El concepte de cèl·lula com a unitat funcional dels éssers vius no es va desenvolupar fins el segle XIX, entre 1830 i 1880.
La teoria cel·lular va ser una conseqüència dels avenços tècnics, sobretot al camp de la microscopia, i va suposar una revolució a la ciència de l'època.
Els inicis de la teoria cel·lular s'han de cercar el 1665, fa ja gairebé 350 anys, quan Robert Hooke (un científic molt inquiet i amb una gran curiositat que era físic, meteoròleg, biòleg, enginyer i arquitecte) va descobrir que quan tallava làmines molt primes de suro i les observava a través de microscopis que ell mateix es fabricava, no apareixien homogènies sinó dividides en una munió de porus molt i molt petits, invisibles a ull nu. Hooke va publicar les seves observacions a una bella col·lecció de dibuixos titulada Micrographia i encara avui continuem utilitzant el terme que va introduir per a aquests porus, cèl·lules, malgrat que el que ell havia vist era l'espai deixat per cèl·lules mortes.
A la mateixa època, Leeuwenhoek, un venedor de vetes i fils i un veritable artesà de la construcció de lents, es dedicava a observar mitjançant aquestes lents tot allò que se li acudia (sang, aigua, esperma,...) i a dibuixar tot allò que hi veia. Sorprenentment, va arribar fins i tot a veure bacteris! Leeuwenhoek no es quedava per a ell els seus dibuixos sinó que els enviava a la Royal Society. Es va posar llavors de moda l'observació de cèl·lules, però alguns "observadors" aplicaven més la imaginació que el rigor científic, arribant fins i tot a afirmar que havien vist éssers humans als espermatozoides (fet que, segons ells, corroborava la teoria preformacionista).
Van passar encara força anys, fins a començaments del segle XIX, abans que els avenços tècnics al camp de la microscopia permeteren progressos més audaços. Es van començar a observar no només cèl·lules sinó també el seu interior, i cap al 1833 Robert Brown va descobrir el nucli cel·lular. El 1837, després de múltiples observacions en talls de teixits vegetals, Matias Schleiden, un botànic alemany, va proposar la teoria cel·lular, segons la qual els organismes vius estarien constituïts per cèl·lules, per a les plantes; el seu amic Theodor Schwann va fer extensiva aquesta teoria als animals.
Ràpidament la teoria cel·lular es va estendre als éssers unicel·lulars i a l'embriologia i el 1855 Rudolf Virchow afirmà que "tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula". A partir d'aquell moment van quedar establerts els postulats fonamentals de la teoria cel·lular, que poden resumir-se als següents:
El teixit nerviós es va considerar encara durant un temps una excepció i es creia que no estava format per cèl·lules sinó per xarxes de fibres. Això no obstant, Ramón y Cajal va demostrar a començament del segle XX que les fibres que s'observaven també eren cèl·lules, si bé tenien una morfologia molt particular. Posteriorment, a partir de 1937, any en el qual es va construir el primer microscopi electrònic, va començar el viatge cap a les estructures que formaven les cèl·lules, els orgànuls cel·lulars.